català | castellano | english | français | русский

Visites: (+34) 972 50 60 94
Consorci: (+34) 972 51 45 85

Cavallerisa

Les cavallerisses de la Fortalesa mesuraven en origen 320 metres de longitud. Durant la Guerra Civil, una part d'elles va ser utilitzada com a magatzem de munició, i en la voladura de 1939, va quedar reduïda a la meitat.

Dels 450 cavalls que va poder allotjar al seu dia, avui només hi hauria lloc per a 280.

La seva paviment inclinat de llambordes facilitava la neteja de la instal · lació, els residus líquids eren eliminats mitjançant les cunetes col · lectores.

La ventilació es trobava garantida per una successió de nínxols oberts en el fons de les pajeras.

Aquests nínxols connecten per la seva part superior amb unes xemeneies que els posen en comunicació amb l'exterior i en combinació amb els finestrals del costat oposat, facilitaven la ventilació de les galeries.

Pel que fa als accessos eren còmodes, espaiosos i racionals. Dues sortides directes al fossat per al bestiar i àmplies escales per a la comunicació del personal amb el cos superior de la Plaça,

Les cavallerisses tenen abeuradors aquests es trobaven al fossat ia ells havien de ser portats els cavalls diàriament.

A les Cavallerisses va morir el General Álvarez de Castro

Al 1809 fou nomenat governador militar de la plaça de Girona i se li encarregà la seva fortificació. La ciutat ja havia patit dos setges fallits l'any anterior, de curta durada (el primer al juny i un segon al juliol). Álvarez assumí la tasca de defensar la plaça fins al final, descartant tota possible rendició. Pretenia de recuperar l'honor perdut en la humiliant capitulació forçada del castell de Montjuïc. El mes de maig de 1809 els francesos començaren el tercer i darrer setge de la Girona. Álvarez tenia al seu càrrec una ciutat mal preparada, amb unes defenses en mal estat i envellides, a més de disposar de pocs homes per a la defensa. Al seu davant, el general Laurent Gouvion Saint-Cyr i 18.000 homes ben equipats emprengueren el tercer i ferotge setge de Girona. Durant set mesos va resistir les tropes franceses d'Honoré Reille, una acció que posteriorment fou qualificada de destructiva i innecessàriament llarga. Álvarez, tot i l'escassetat d'armes, municions i proveïments prohibí en un ban qualsevol intent de capitulació, sota pena de mort. Igualment, rebutjà tot parlamentari que els exèrcits francesos enviessin. A començament del mes de desembre, en plena agonia d'una ciutat afamada i exhausta, Álvarez emmalaltí i el militar Julián de Bolívar prengué el comandament de la plaça; al cap de pocs dies, el 10 de desembre, Girona capitulava. Álvarez i la resta de militars presoners dels francesos foren traslladats al captiveri provisional de Perpinyà. Tanmateix, la mala salut d'Álvarez féu que aquest morís el 22 de gener de 1810, empresonat al castell de Sant Ferran de la ciutat de Figueres. Immediatament, es difongué la notícia que els francesos havien enverinat el general o causat la seva mort a partir de maltractaments. Actualment, es creu que la pròpia malaltia d'Álvarez acabà amb la seva vida.

<<  Pag 1/2  >>